Durant la seva visita a l’estació de Perpinyà el 17 de novembre del 1964 Salvador Dalí va descobrir “la vertadera tercera dimensió estereoscòpica” i va decretar que érem al centre del món. Ara bé, ser el centre del món obliga les nostres institucions a captenir-se de manera exemplar ja que justament la mirada de l’univers és girada cap a nosaltres… I què es veu a qualques passes del centre del món? Primer de tot la bruticia de l’espai públic que provoca l’enveja de totes les ciutats semblants a la nostra… imaginem els batlles de Girona, Figueres i Narbona donant instruccions als seus serveis perquè siguin el mirall on espillar-se.
De segon la seguretat. Hem pogut veure les nombroses visites realitzades pels responsables de les ciutats citades anteriorment per mor d’observar «de visu» els grans successos de la nostra municipalitat pel que concerneix la protecció de les persones i dels béns.
Llevat que vinguin per inspirar-se en els grans avenços de la política de circulació urbana dels nostres edils, política que ha permès de fer desaparèixer tot els obstacles i totes les dificultats que la ciutat patia des de llustres.
Potser voldran imitar les grans places mineralitzades de la nostra Vila i decidiran d’arrasar la Rambla de Narcís Montoriol, o àdhuc La Devesa, per fer més fort que nosaltres?
O aneu a saber, s’extasiaran davant les grans endegaments ja «acabats» del barri de Sant Jaume on dels arquitectes i urbanistes d’arreu del món es precipiten per veure la maravella que fa obsoleta i caduca la renovació de la Girona antiga.
Vénen per meravellar-se de les grans superfícies comercials que envolten la ciutat ? S’alegren pels comerços tancats al centre vila?… Qui sap?
Evidentment tota semblança amb la realitat és surrealista, encara que… en la cronologia d’obres majors de Dalí, L’Estació de Perpinyà s’intercala entre L’ Apoteosi del Dòlar i la Pesca de la tonyina. Els dòlars i la pesca dels …, encara i sempre!
