La setmana passada el President de la República va destituir el govern i va nomenar un nou equip. És com molts analistes han assenyalat, la manifestació d’una crisi del règim. De fet, aquest esdeveniment sobrevé en un context polític turbulent i marcat per una profunda divisió entre la classe dirigent tradicional i el poble: en cada elecció més votants estan recorrent al populisme i l’extremisme. El que explica aquesta tendència perillosa és la incapacitat dels dos principals partits de la Cinquena República, a modernitzar del govern per superar els desafiaments econòmics i socials, a reformar l’agençament institucional heretat de la descolonització; PS i UMP no han donat pas un esperit dinàmic i democràtic necessari a França i l’han deixada caure de nou en declivi. Els mesos vinents seran decisius: caldrà construir amb els ciutadans reformes serioses. La descentralització i modernització de l’Estat són el principal desafiament. El Sr Valls no pot demandar una reorganització territorial allunyada dels menesters de les poblacions i territoris, basada en esbossos de tecnòcrates formatats a l’ENA parisenca. Ara cal una veritable reforma institucional que parteixi de les realitats del terreny. CDC, partit català reformador i descentralitzador exhorta a obrir des d’ara a la Catalunya del Nord un debat responsable sobre el futur institucional del territori. Massa temps marginats per Montpeller, deixats, la nostra singularitat i identitat han de ser reconegudes, volem decidir aquí i tenir accés al desenvolupament.

La reforma territorial desitjat pel sr. Hollande podria marcar una nova data tràgica per a la nostra Catalunya del Nord. De fet, la fusió de de les regions Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rosselló i la desaparició a terme del nostre departament poden purament i simplement fer desaparèixer la identitat catalana a França.
La importància de la qüestió i la imminència del projecte de reforma territorial imposen que se llanci el debat: els catalans no poden patir un fet consumat!
L’avenir del nostre territori no s’ha de decidir en les oficines d’un ministeri o no ha de ser sacrificat als interessos personals dels barons invertits pels partits parisencs.
Ningú no discuteix la necessitat de fer estalvis. Però el col·lapse de l’Estat francès és sobretot lo d’un estat centralitzat a tota ultrança. I el centralisme costa car! Seguir llegint…